Jeferson Tenorio, perseguit per la censura al Brasil

L’altra cara de la pell és una novel·la que explora les relacions entre pares i fills, retrata un sistema educatiu fallit i aborda qüestions incòmodes, que van des del racisme estructural fins a la violència policial, passant per la fetitxització i la sexualització dels cossos negres.

Recentment, ha estat posat en qüestió pels governs dels estats brasilers de Mato Grosso do Sul, Goiás i Paraná. En aquests estats s’ha ordenat la retirada de tots els exemplars del llibre dels centres educatius, per ser sotmès a anàlisi pedagògica i posterior derivació, afirmant que l’obra podria contenir “expressions inadequades per a menors de 18 anys”, segons explica el portal de notícies brasiler G1.

En un vídeo que es va fer viral fa uns dies, Janiana Venzon, directora del Liceo Estadual Ernesto Alves de Oliveira a Santa Cruz do Sul (RS), un dels centres impulsors de la censura, afirmava que el llibre és una “obra vil”, que utilitza un vocabulari “vulgar i inadmissible”, i que busca “sexualitzar els infants”.

“És una actitud inconstitucional”, la reacció de Tenório

Per la seva banda, en una entrevista a GloboNews, l'autor ha denunciat que les males paraules i les escenes de caràcter sexual de l'obra causin més malestar que el racisme, la violència policial sistemàtica i la mort de persones negres:

El problema acaba dirigint-se a les males paraules, les escenes de sexe, precisament per desviar el focus i que el problema important no sigui abordat.

Amb aquestes actituds censores, que provenen de governs vinculats al bolsonarisme, de regidors vinculats al PL, allunyen el focus de la temàtica central del llibre, que precisament parla del racisme estructural, de la violència policial i de la precarietat de l’educació.

L’autor ha denunciat que cap autoritat té el poder d'ordenar la recollida de material didàctic d'una escola: "és una actitud inconstitucional. És un acte que vulnera un dels pilars de la democràcia, que és el dret a la cultura i a l'educació. No es pot decidir què han de llegir o no amb un traç de ploma", expressava.

Són actes violents que es remunten als dies foscos del règim militar. Una actitud antidemocràtica com aquesta el 2024 és inacceptable. No acceptarem cap mena de censura.

Les reaccions: El posicionament dels intel·lectuals del país i de L’Academia Brasilera de Lletres

La campanya de desprestigi de la novel·la ha provocat la indignació d’escriptors, periodistes, llibreters i entitats defensores de la llibertat. El grup Liberdade e Literatura, compost per noms com Ailton Krenak, Afonso Borges, Conceição Evaristo, Carla Madeira, Djamila Ribeiro y Denise Fraga, entre d’altres, s’ha pronunciat en defensa de l’escriptor.

Més de 250 artistes i intel·lectuals formen part d’una iniciativa de recollida de signatures contra l’aplicació de la mesura, que segueix oberta a dia d’avui.

Nosaltres, els sotasignants, escriptors, artistes, creadors, educadors, intel·lectuals, científics i professionals de totes les àrees del coneixement, ens preocupem quan sectors reaccionaris decideixen perseguir a un escriptor, intenten prohibir el seu llibre, impedir la seva lectura a les escoles. Quan es permet la censura, s’ataca tota la cultura d’un país. Es fereix de mort la democràcia, el dret d’un autor a expressar-se, es pren l’oportunitat als estudiants d’entrar en contacte amb textos que van ser seleccionats per comissions especialitzades i preparades per aportar qualitat a l’ensenyament.

I no són poques les mostres de suport que l’escriptor ha rebut per part de la comunitat educativa i de la societat brasilera en general a través del hashtag #OAvessodaPele.

L’Acadèmia Brasilera de Lletres (ABL), per la seva banda, ha denunciat la censura considerant que

No hi ha cap raó per la qual, al segle XXI, els llibres s’hagin de negar als estudiants amb el pretext d’un llenguatge inadequat. El Departament d'Ensenyament, al contrari, hauria de fomentar la lectura de llibres com aquest, pel bé de la nostra cultura i el desenvolupament dels nostres alumnes.

Enmig de la censura, les vendes del llibre han augmentat un 400% a la plataforma en línia Amazon.

Qui és Jeferson Tenório?

Nascut a Rio de Janeiro el 1977, l’escriptor, docent i investigador brasiler, és conegut pel seu ús de l’escriptura com a mecanisme per enfrontar-se al racisme estructural, posant la literatura al servei de la societat, abordant qüestions com la pobresa, la discriminació racial i la desigualtat de classes.

Resident a Porto Alegre, és Doctor en Teoria de la Literatura a la PUC-RS. La seva primera novel·la, O beijo na parede (2013), va ser escollida llibre de l'any per l'Associació d'Escriptors de Rio Grande do Sul.

Un dels motius de Tenório per començar a escriure van ser les seves nombroses trobades amb la brutalitat policial. Creia que la seva literatura podria ser una manera d'enfrontar-se al racisme present al sud del Brasil així com a la resta del país. En la majoria de les seves obres, l'autor aporta un punt de vista des de la primera infància fins a l'adolescència. En general, les seves obres toquen els temes de la pobresa, la discriminació racial i la desigualtat de classe al Brasil.

Amb L’altra cara de la pell, una de les millors obres de ficció publicades al Brasil l’any 2021, va rebre el Premi Jabuti, el certamen literari més important del país. Ha estat traduïda a diversos idiomes, s’ha interpretat als escenaris teatrals i se n’està adaptant la versió cinematogràfica.