Actualment no tens cap producte a la cistella de la compra. 
Avançament editorial primavera 2024
Comencem el 2024 amb molta energia i us avancem les novetats que estem perpaparant per aquests primers mesos. Totes elles entronquen amb la voluntat de L'Agulla Daurada de publicar narratives que contribueixin a (re)pensar el món.
L'altra cara de la pell, de Jeferson Tenório
Traducció de Josep Domenech Ponsatí
Gener 2024
L’existència sota el racisme estructural del Brasil esdevé dolorosament viva en aquesta contundent novel·la sobre les relacions entre pares i fills.
L’altra cara de la pell és la història d’en Pedro que, després de l’accidentada mort del seu pare, es proposa rescatar el passat de la seva família, resseguint el camí del seu progenitor en un procés d’agafar el lideratge de la seva pròpia vida. Un procés de dolor, de rendició de comptes, però també un ritual de redempció, de superació i de llibertat.
Jeferson Tenório
(Rio de Janeiro, 1977)
Escriptor, docent i investigador brasiler, entén l’escriptura com a mecanisme per enfrontar-se al racisme estructural. Les seves obres aborden temes com la pobresa, la discriminació racial i la desigualtat de classes.
Resident a Porto Alegre, és Doctor en Teoria de la Literatura a la PUC-RS. La seva primera novel·la, O beijo na parede (2013), va ser escollida llibre de l'any per l'Associació d'Escriptors de Rio Grande do Sul.
Amb L’altra cara de la pell, una de les millors obres de ficció publicades al Brasil l’any 2021, va rebre el Premi Jabuti, el certamen literari més important del país. Ha estat traduïda a diversos idiomes, s’ha interpretat als escenaris teatrals i se n’està adaptant la versió cinematogràfica.
.
L'espai blanc, de Valeria Parrella
Traducció de Sara Serrano
Febrer 2024
L’espai blanc és el temps d’espera i incertesa d’una mare. Són tres mesos en què la vida i la mort, l’esperança i la por esdevindran dues cares de la mateixa moneda.
La Maria té quaranta-dos anys i és professora en una escola nocturna de Nàpols, on una humanitat descarrilada lluita per obtenir el graduat escolar. Quan ja no hi comptava, es queda embarassada d’un home amb qui ha mantingut una relació esporàdica i dona a llum una criatura prematura. Durant tres mesos, a l’altra banda de la porta de la incubadora, la Maria veurà passar les hores com una seqüència de possibilitats entre el naixement i la mort.
Valeria Parrella
(Nàpols, 1974)
Amb una vintena de llibres publicats i nombrosos reconeixements, Valeria Parrella és una de les escriptores més rellevants de la literatura italiana actual.
La seva obra explora l’horitzó de les dones que lluiten contra el destí propi, dones combatives, determinades i complexes que construeixen un llenguatge compartit. Ambientades a Nàpols, les seves històries es tornen universals en indagar en les misèries, les incerteses i les debilitats humanes.
La seva primera novel·la, L’espai blanc, va rebre el Premi Basilicata i es va convertir en un fenomen literari. Tot i haver estat traduïda a diverses llengües, fins ara era una escriptora inèdita en català.
Sabia llegir el cel, de Timothy O'Grady i Steve Pyke
Traducció de Neil Sabatés Crowley
Març 2024
La prosa de Timothy O’Grady, tendra i viva, i les fotografies carregades de bellesa de Steve Pyke es combinen per fer una obra de ficció única, un acte de record impregnat de pèrdua, desafiament i una bellesa inoblidable.
La narració elegíaca d’O’Grady s'acompanya de fotografies fetes per Pyke durant els seus viatges per Irlanda que, en contrapunt amb el text, produeixen una poderosa evocació de l'experiència de l'emigrant irlandès.
Timothy O’Grady
(Chicago, 1951)
Escriptor americà d’origen irlandès, ha viscut en una itinerància constant que li ha permès construir una trajectòria literària molt lligada a l’espai i a la seva experiència.
Va marxar de Chicago als vint-i-dos anys per viure a l’illa deserta de Gola, a la costa nord-oest d'Irlanda, i des de llavors ha viscut a cavall entre Irlanda, el Regne Unit, els Països Catalans i Polònia. És autor de vuit novel·les, entre les quals destaca la premiada Motherland, i quatre obres de no ficció. Ha escrit per al Guardian, el Times, Esquire i moltes altres publicacions.
Steve Pyke
(Leicester, 1957)
Reconegut fotògraf, especialment pels seus retrats íntims i intensos en blanc i negre de pensadors, creadors i artistes extraordinaris del nostre temps.
Pyke ha passat els darrers quaranta anys veient el món des d'una lent creativa. Actualment viu i treballa a Nova Orleans.
La pimpinella blava, de Svetlana Slapšak
Traducció de Jordi Cumplido
Març 2024
Una novel·la policíaca, una utopia feminista amb forts punts de iugonostàlgia i un relat de viatges, combinats en una magistral història de venjança.
Svetlana Slapšak introdueix el tema de la venjança femenina pels crims de guerra en una història inesperada, divertida, provocadora i enginyosa sobre dones valentes que es prenen la justícia per la seva banda.
Svetlana Slapšak
(Belgrad, 1948)
Reconeguda escriptora, pensadora i activista social Iugoslava, nominada al Premi Nobel de la Pau.
Pionera en la primera onada feminista dels Balcans, a la seva Sèrbia natal, va enfrontar-se a nombrosos problemes legals per la defensa dels drets humans. Des de 1991, ha viscut i treballat a Eslovènia com a professora de la Universitat de Ljubljana i ha firmat gran nombre de treballs acadèmics en antropologia, estudis balcànics i estudis de gènere.
Des de la seva jubilació ha publicat novel·les, relats de viatges i obres de teatre on aborda, des de la literatura, les mateixes qüestions que els seus assajos. El 1993 va ser guardonada amb el Premi PEN per a la llibertat d'expressió.
