Cistella de la compra

{{ item.full_title }} {{ item.description }}
-
{{ item.quantity }}
+
Gratuït
¡Regalo!
Bossa de tela
Bossa de tela + un exemplar de Catarsi Magazin
Bossa de tela, un exemplar de Catarsi Magazin + un producte de Literal
0€
Subtotal
Cupó de descompte {{ cart.coupon_name }} x
{{ cart.coupon_message }}
Enviament exprés Enviament normal
Per compres iguals o superiors a 45€, el servei de missatgeria és gratuït.
Per compres iguals o superiors a 70€, et regalem, a més, una bossa de tela.
Per compres iguals o superiors a 90€, et regalem, a més, una bossa de tela i un exemplar de Catarsi Magazin.
Per compres iguals o superiors a 140€, et regalem, a més, una bossa de tela, un exemplar de Catarsi Magazin i un producte de Literal.
Total
Carro de la compra vacío Actualment no tens cap producte a la cistella de la compra. Anar a la llibreria.

Mor Maryse Condé, la gran dama de la literatura antillana

El gran referent de la literatura antillana, Maryse Condé, ha mort als 90 anys.

És autora d'una extensa obra que aborda des de la ficció, les memòries i l'assaig qüestions com el colonialisme, l'esclavitud, la negritud, el feminisme i els efectes de la migració. Condé ha estat una de les escriptores més preeminents de la literatura postcolonial en francès, amb títols com Segu (1984), Jo, Tituba, la bruixa negra de Salem (1986, editada en català per Tigre de Paper el 2021), Travessa del manglar (1989, editada en català per L'Agulla Daurada el 2022) o La migració dels cors (1995, editada en català per L'Agulla Daurada el 2023).

 

Parlem amb Anna Roca, l'editora de L'Agulla Daurada, sobre la gran dama de la literatura antillana.

 

Quina herència ens deixa Maryse Condé?

Ens deixa una obra que connecta continents i generacions. Podem llegir, a través de la seva obra, no només la història del Carib sinó també la de la diàspora africana. Alhora que aborda qüestions universals com la família, les relacions humanes, els rols de gènere, la identitat de raça, etc. Estem parlant d’una novel·lista amb més de 20 obres publicades, totes elles modelades per algunes de les convulsions històriques i polítiques més importants de la història.

I també ens deixa una herència de lluita. Donant entitat i veu a dones que la història els l'ha negat – també la història de la literatura, com exemplifica ella mateixa –.

A nivell literari, és també interessant la seva usurpació de clàssics (La migració dels cors, o el darrer llibre L’evangeli segons el nou món) fa una mena de reinvenció del cànon literari, posant la vida caribenya al centre del món. En una espècie de venjança literària al colonialisme.

 

Condé també ha estat l’eterna nominada al Nobel de literatural, que mai no ha aconseguit. Però si que se li va conecir el premi Nobel alternatiu l’any 2018 després de la cancel.lació de la cerimonia oficial per l’escandol d’abusos sexuals del marit d’una acadèmica.

Què és el que us va cridar l’atenció de la literatura de Condé per publicar-la amb l’Agulla Daurada?

És una llàstima que l’aclamació li hagi arribat tan tard. I és, d’alguna manera, un orgull absolut aquest “Nobel alternatiu” que li van donar, consensuat amb més de 3.000 biblioteques. De fet ella mateixa va dir que

El Nobel és masclista, elitista i blanc, una recompensa de l'home blanc per a l’home blanc.

... i que d’alguna manera que se’n cancel·lés una edició, pels motius que van fer que fos cancel·lada, significava això podia canviar.

Pel que fa a la presència de Maryse Condé al catàleg de L’Agulla Daurada... Més enllà de la vàlua que hem estat esbossant, Condé entén la literatura com una eina de comprensió i un motor de canvi. I això és exactament el que busquem al nostre catàleg. 

I per altra banda, parlem d’una persona amb una vida trepidant, entre el Carib, Europa i sobretot Àfrica, però també els EEUU. Que va estar colze amb colze amb líders descolonitzadors com Che Guevara o Malcolm X. Era l’escriptora perfecta per nosaltres!

 

Per què es considera la literatura de Condé feminista?

De fet, ella ha dit en nombroses ocasions que prefereix no definir-se com a “feminista”. En alguna entrevista ha dit que “porta molts anys casada amb el mateix home, així que es considera una mala candidata per a ser militant, però que admira moltíssim tots els esforços del nou feminisme per acabar amb les relacions viciades i els límits de la llibertat de les dones”.

Però és indiscutible que el conjunt de la seva obra sí que ho és, de feminista. 

Hi trobem com a constant, entre altres elements, una gran consciència de gènere i una crítica oberta i constant a l’òptica colonial patriarcal. A les obres de Maryse Condé les dones no tracten d’imitar els models masculins per ser iguals en drets, sinó que considera que és tota la societat qui es beneficia de l’alliberament del patriarcat.

A la seva literatura també hi trobem sempre la reivindicació dels control sobre el propi cos de la dona, i dels drets reproductius (mares sense instint maternal, avortaments, dones venjatives, però també dones que adopten un rol maternal o que juguen el rol de mentores).

 

Des de L’Agulla Daurada li heu traduit dos dels seus llibres: La migració dels cors i la Travessa del manglar, son dos llibres molt diferents?

Sí, a pesar de contenir tots dos aquests elments que hem anat definint com a trets característics de la literatura de Condé, son dos llibres força diferents. De fet, no hi ha massa una constant estilística dins de la seva trajectòria literària.

Trobem obres més autobiogràfiques, i obres que exploren més en el realisme màgic propi de les literatures centre i sud americanes. En el cas de les obres que hem publicat a L’Agulla Daurada, hem optat per centrar-nos en les obres més de “ficció” de l’autora.

Travessa del manglar apareix com una novel·la noir, en la que apareix un cadàver en un poble i tot el relat es construeix de forma coral a través del record i la visió que tenien d’aquest personatge. Per una banda hi ha la intenció del lector de descobrir-ho tot sobre la vida i la mort del personatge, però per l’altra hi ha la intenció de Condé d’explicar-nos, a través de les històries dels veïns, com és la societat guadalupenca en la seva totalitat.

La migració dels cors és molt diferent: és una apropiació del clàssic d’Emily Brontë Cims borrascosos, portat a l’univers antillà. I per tant hi trobem amors deboradors, odis ancestrals, rivalitats familiars, racismes atàvics, forces religioses. Un novel·lot en tota regla.

Aquest llibre té una anècdota associada:

Quan Maryse Condé tenia deu anys, una amiga de la seva mare li va regalar Cims borrascosos, de l’Emily Brontë. Segons la mateixa Condé, la novel·la va submergir-la en un èxtasi desconegut i gràcies a aquella lectura va decidir quin seria el camí que seguiria. Quan va explicar aquest desig d’escriure a l’amiga de la mare que li havia prescrit la lectura, aquesta només va respondre: "La gent com nosaltres no es dedica a aquestes coses".

Per a Condé, va ser una resposta trista que li produí un sentiment d’inferioritat que li va costar molts anys deixar enrere.

Gairebé 50 anys més tard, Maryse condé escrivia La migració dels cors, on reinterpreta l’apassionant novel·la de Brontë.

 

Seguirem llegint Maryse Condé en català?

Sí, Condé és una autora de capçalera al nostre catàleg i, de fet, ja estem enllestint el proper llibre seu, que publicarem el mes de setembre: Célanire coll tallat.

Una història sobre un nadó que apareix amb un tall al coll en una espècie de ritual místic, però que malgrat la desgràcia sobreviu. Això sí, amb una cicatriu que la marcarà per sempre i que l’empenyarà constantment a la recerca de venjança.

I d’alguna manera, aquesta cicatriu, funciona com a simbolisme de la tortura dels pobles oprimits i, més concretament, de les dones.

Llibres relacionats

Jeferson Tenorio, perseguit per la censura al Brasil

13/03/2024

Aquest Sant Jordi 2024, us esperem!

18/04/2024