Mississipi, la nova col·lecció de L'Agulla dirigida per Núria Bendicho

L’Agulla Daurada estrena ‘Mississipi’: una nova col·lecció dirigida per l’escriptora Núria Bendicho, que recull les obres més rellevants de la literatura del sud dels Estats Units d’ençà de la guerra civil americana (Guerra de Secessió). Hi haurà obres publicades a finals del segle XIX, al llarg del segle XX i el segle XXI. “Vaig adonar-me que hi havia obres dels EUA que encara no s'havien traduït al català (o que feia molt temps que no s'havien reeditat) i, d'altra banda, les que hi havia a casa nostra, havien quedat escampades en editorials, èpoques i col·leccions diferents Com que era conscient que coneixia la literatura que s’havia creat allà gràcies a les editorials catalanes que s’havien atrevit a publicar obres dels sud dels EUA els últims anys, una de les raons per les quals vaig idear Mississipi va ser per fomentar la coneixença de la història i els conflictes socials d’aquesta terra amb la voluntat de dialogar amb les obres de les altres editorials: les obres de McCullers a l’Altra editorial o de Faulkner a Edicions de 1984, els contes de Langston Hughes a Godall edicions, “Matar un rossinyol” de Harper Lee a Edicions 62, etcètera.” 

Així ho ha explicat la directora Núria Bendicho a la presentació de la col·lecció el dijous 17 d’octubre a La Ciutat Invisible de Barcelona. “En principi, hi publicarem dos o tres títols per any”, ha afegit l’editora de L’Agulla Daurada, l’Anna Roca, a la roda de premsa. A Mississipi hi haurà històries que plantegin qüestions com ara: “Quin paper tenia la dona a les plantacions esclavistes? Com vivien els esclaus? I les dones esclaves? Com van viure les dones blanques durant la guerra, quan els seus marits, germans, pares, van anar a batallar? Quina literatura va néixer després de la guerra de Secessió? Com va viure el sud dels EUA la Gran Depressió?” 

Per què Mississipi? (Optem per Mississipi davant Mississipí) 

La col·lecció Mississipi s'anomena així pel riu Mississipi, que uneix el nord dels EUA amb el sud dels EUA. És una gran via de transport de mercaderies que uneix les dues regions. Al sud dels EUA -que el segle XIX era una terra amb una economia agrària fonamentalment esclavista- s'hi conreava sobretot cotó i tabac; al nord dels EUA, hi havia molta indústria i treballadors assalariats. Quan Lincoln es converteix en el president dels EUA el 1861 després d'haver defensat a la seva campanya publicitària la intenció d'abolir l'esclavitud, el sud dels EUA, que sent perillar el seu mode de vida, agafa les armes. Esclata la guerra civil americana: 11 estats del sud del país s'independitzen i, per tant, es separen de la Unió. Declaren la guerra al nord dels EUA.

Núria Bendicho, directora de la col·lecció 

(Barcelona, 1995) És llicenciada en Filosofia. En bona part autodidacta, s’ha passat la joventut viatjant i llegint en biblioteques. Terres mortes, la seva primera novel·la, ha estat finalista de premis com l’Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any i traduïda al castellà i a l’anglès. Aviat apareixerà en italià, àrab i rus. 

La primera obra: Aldarulls al juliol, de Erskine Caldwell

Amb una prosa àgil que fluctua entre la comèdia i la tragèdia, Caldwell retrata a Aldarulls de juliol el furor i la bogeria d’una comunitat que, encegada pels prejudicis racials, no titubeja a l’hora de cometre un crim salvatge. Uns cops a la porta desperten el xèrif McCurtain a altes hores de la nit. Pel comtat de Julie corre la brama que en Sonny Clark, un xicot negre que treballa a la plantació d’en Bob Watson, ha violat una noia blanca. Una munió d’homes s’ha aplegat a Flowery Branch amb la intenció de fer justícia pel seu compte i escarmentar-lo, però el xèrif no en vol saber res. S’acosten les eleccions i el que més tem és perdre-les. Sap del cert que, tan si empresona en Clark com si permet que el linxin, en sortirà escaldat