Torna la veu rebel zimbabuesa de Tsitsi Dangarembga amb 'El llibre del no'

Amb la seva narrativa directa i colpidora, Dangarembga aprofundeix en el dany del colonialisme i el seu sistema educatiu europeïtzant a Zimbàbue, on s'enfronta a la discriminació racial i a les tensions polítiques i històriques emmig de la lluita per la independència de Zimbàbue. 

En aquesta segona novel·la brillant i incisiva de Tsitsi Damgarembga, s'aprofundeix el dolor que genera el colonialisme i el sistema educatiu europeïtzant.

Quan la Tambu comença l'escola secundària al col·legi de senyoretes del Sagrat Cor, encara es recupera del dany que la guerra ha infligit a la seva família. En aquesta institució, on la majoria de gent és blanca, topa amb pràctiques discriminatòries que dificulten els seus esforços per ser la millor estudiant. Un cop graduada, a la seva primera feina com a publicista, se n'adona que les forces polítiques i històriques que amenacen la seva comunitat també es troben fora dels murs de l'escola.

El llibre del no continua la saga de la Tambudzai, reprenent-la on la va deixar Neguit permanent.

Neguit permanent és una història sobre la majoria d'edat i una poderosa exploració de l'imperialisme cultural. Neguit permanent dibuixa el viatge de creixement personal de la Tambudzai en una nació també jove, Zimbàbue.

Coincidint amb els darrers embats de les lluites contra el règim colonial de minoria blanca, la Tambudzai, una camperola de tretze anys, comença els estudis. Sobre l’esquena li reposen les esperances econòmiques d’una extensa estructura familiar patriarcal i, per dins, li crema el desig d'independència.

La lluita de la Tambu per alliberar-se de les limitacions del seu poble i accedir a l’escola de la missió també és el retrat d’una nació que experimenta les tensions entre tradició i modernització, africanisme i europeisme, entre una situació tutelada i oprimida i una condició adulta i autònoma.