Dimitris Hatzís, escriure Grècia

Dimitris Hatzís, escriptor i activista polític, ocupa un lloc d’honor en la literatura grega contemporània.

La brutalitat estatal

Fill d’una família humil de Ioànnina, una regió muntanyosa al nord-est de Grècia, un Dimitris encara menor d’edat es va haver de fer càrrec de la direcció del diari “Epiros” rere la mort del progenitor, l’any 1930. Sis anys després, amb només 23 anys, seria sorprès a les instal·lacions d’aquest mateix diari amb material propagandístic del KKE (Partit Comunista de Grècia), arrestat, brutalment torturat i exiliat a l’illa de Folegàndros.

Des d’aleshores, no abandonaria la seva activitat vinculada al partit, participant en l’impremta il·legal de l’EAM (Front d’Alliberament Nacional) i escrivint articles incendiaris. Amb la seva unió a l’Exèrcit Democràtic començaren les vertaderes represàlies: van empresonar la seva família i el seu germà menor va ser condemnat i executat. Una història que suposà un profund trauma per a Hatzís, que es considerava responsable de la seva mort.

Editors de Grècia Lliure: N. Karvounis, V. Georgiou, K. Vidalis, S. Grigoriadis, D. Hatzís. El secretari general de l’EAM, Th. Hatzís, està al centre dret.

25 anys a l'exili

Seguint la sort del moviment d’esquerra grec, va exiliar-se a Romania primer i a Hongria després, on va ser expulsat del KKE. Sense sostre on refugiar-se – als -20ºC de la Budapest hivernal – va ser acollit pel reconegut erudit bizantí Gyula Moravick que, commogut per l’experiència del jove exiliat, va ajudar-lo a obtenir el títol en Estudis Bizantins i a obtenir una beca a l’Acadèmia de Ciències de Berlín Oriental.

El 1962 va tornar a Budapest, on assumí les funcions d’ajudant a la càtedra de Filologia Bizantina i on fundà l’Institut Neohel·lènic, que tenia el propòsit d’ensenyar coneixements elementals de la història i la literatura a joves grecs expatriats lluny de la cultura grega.

El 1975, 25 anys després, va aconseguir ser repatriat a Grècia.

Hatzís fen classe a futurs professors de les escoles gregues a Hongria.

El retorn a la Grècia somniada

De tornada a la Grècia natal, Hatzís va entrar a la Universitat de Patras com a professor convidat d’Història d ela cultura i la literatura grega moderna. La seva estada a la Universitat passaria a la història per l’enorme afluència d’estudiants – també d’altres departaments – a les seves classes. Una afluència que acabaria passant-li factura, ja que el seu contracte fou finalment rescindit.

Hatzís va llançar-se al moviment cultural postcolonial i, durant anys, va recórrer tot el territori grec participant en taules rodones i col·loquis.

“El seu ha estat un camí de xocs continus. La seva ànima treballava per coses molt més grans de les que se li permetien fer. Durant vint-i-cinc anys va estar desarrelat de l’essència de l’existència de l’home, que és la seva llengua materna.”

Kaiti Argyrokastritus-Hatzis, vídua de Dimitris Hatzís.

Dimitris Hatzís a la vora del mar grec, a la seva tornada a Grècia.

La Història i la tristesa definiren el llenç de l’obra de Dimitris Hatzís, així com la sensació de ser un estrany en un lloc nou i, per tant, un estrany per a sí mateix.

Malgrat això, però, Dimitris Hatzís no era pessimista. Creia que les escletxes que apareixen al sistema són portadores de llum i espais des dels quals lluitar contra el mateix sistema. I amb aquesta idea treballà tota la seva vida.

La "petita ciutat" com a metàfora d'un món que canvia

La fi de la nostra petita ciutat és considerada una de les col·leccions de contes més importants de la prosa grega moderna. Hatzís captura, a les seves pàgines, la transformació de la societat grega després la Segona Guerra Mundial i la guerra Civil que va seguir-la.

Hatzís es compadeix dels seus protagonistes, l’entristeixen i li provoquen un afecte nostàlgic, però malgrat això, es distancia del seu drama particular per a mostrar-nos un retrat que va molt més enllà de l’estudi etnogràfic, i que ens parla directament de la nostra pròpia època.