‘El nostre infiltrat a la CIA’: el mirall literari de la repressió d'avui

L’any 1956 s’engegava el programa de l’FBI dissenyat per espiar, infiltrar i desmentellar moviments polítics dissidents als Estats Units. COINTELPRO, que va tenir un paper fonamental en la persecució de grups com els Panteres Negres, un moviment antiracista i revolucionari.

Un dels casos més impactants va ser l'execució de Fred Hampton, un jove líder dels Panteres Negres assassinat el 1969 gràcies a informació proporcionada per un infiltrat de l'FBI.

Res massa lluny de la realitat actual als Països Catalans, on la persecució i infiltració en moviments socials continua sent una realitat. Entre 2020 i 2025, el mitjà La Directa ha destapat sis casos d'infiltració policial en moviments independentistes, ecologistes i antifeixistes. Els agents de la Policia Nacional espanyola han assumit identitats falses per obtenir informació i desestabilitzar aquests moviments, fins i tot mantenint relacions sentimentals i sexuals amb activistes per guanyar-se la seva confiança.

Daniel Hernández Pons: Infiltrat durant tres anys a Barcelona, especialment al centre social La Cinètika de Sant Andreu. Marc Hernández Pons: Suposat germà de Daniel, infiltrat també en moviments socials de Barcelona. Maria Perelló: Identitat falsa d'una agent infiltrada en moviments socials de Girona. Ramon Martínez: Infiltrat en col·lectius de l'esquerra independentista a València. Dos agents més infiltrats en l’activisme local a València i Barcelona que se sumen al recentment conegut cas a Lleida on, amb la identitat falsa Joan Llobet Garcia, un agent de la 32a promoció del Cos Nacional de Policia s’introdueix, per mitjà de l’Ateneu Cooperatiu La Baula, al Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans i a la sectorial d’ecologia d’Endavant.

Una qüestió a l’ordre del dia que també ha arribat al cinema amb la pel·lícula La infiltrada, dirigida per Arantxa Echevarría i basada en la història real d'una agent que es va infiltrar en ETA durant vuit anys. El film, estrenat el 2024, presenta la infiltració des de la perspectiva policial, blanquejant aquesta estratègia repressiva i romantitzant la figura de l'agent encoberta. Aquest tipus de narratives contribueixen a justificar la infiltració com una eina necessària de seguretat nacional, mentre silencien les seves conseqüències devastadores sobre els moviments socials.

La infiltració forma part d'una estratègia més àmplia de persecució dels moviments dissidents. Un exemple recent és l'arxivament del cas de tortures a Jordi Ros, un dels detinguts en l'Operació Judes contra els CDR el 2019. L'Audiència Provincial de Barcelona ha decretat l'amnistia per a 11 guàrdies civils investigats per maltractaments. Aquesta decisió evidencia com l'Estat aplica l'amnistia de manera selectiva, protegint les forces repressives mentre continua criminalitzant l'independentisme.

El llibre de Sam Greenlee, El nostre infiltrat a la CIA ens connecta amb una realitat tant històrica com actual. Aquest llibre, una sàtira punyent sobre el racisme i les estructures de poder als Estats Units, ens porta a reflexionar sobre les estratègies d'espionatge d'Estat que han existit històricament i que continuen vigents avui dia.