Cistella de la compra

{{ item.full_title }} {{ item.description }}
-
{{ item.quantity }}
+
Gratuït
¡Regalo!
Bossa de tela
Bossa de tela + un exemplar de Catarsi Magazin
Bossa de tela, un exemplar de Catarsi Magazin + un producte de Literal
0€
Subtotal
Cupó de descompte {{ cart.coupon_name }} x
{{ cart.coupon_message }}
Enviament exprés Enviament normal
Si arribes a 30€ tindràs la missatgeria gratuïta. Si no, pots tenir-la per 3€ o escollir l’enviament de 3 a 15 dies laborables, gratis per qualsevol import.
Total
Carro de la compra vacío Actualment no tens cap producte a la cistella de la compra. Anar a la llibreria.

Antonio Lozano

Antonio Lozano neix a Tànger (Marroc) el 1956. Estudia Magisteri a Granada i treballa a les escoles espanyoles d’Uxda i Nador. El 1984 es trasllada a Agüimes (Canàries) i el 1987 s’incorpora a l’equip de govern municipal com a regidor de Cultura i Desenvolupament Local. Com a tal, posa en marxa el Festival del Sur – Encuentro Teatral Tres Continentes. Igualment dirigeix el Festival Internacional de Narración Oral “Cuenta con Agüimes”, els objectius del qual són la reivindicació de la paraula com a element essencial de la comunicació humana, la recuperació de l’hàbit de narrar i l’encontre multicultural entorn a la oralitat. Després d’abandonar la regidoria, s’incorpora a l’Institut Joaquín Artiles d’Agüimes com a professor de francès. És autor de Harraga (Zoela, 2002) –premi Novelpol a la millor novel·la negra publicada a l’Estat espanyol el 2002, Menció Especial al Memorial Silverio Cañada a la primera novel·la negra i Prix Marseillais du polar 2008- i de Donde Mueren los ríos (Zoela, 2003), finalista del premi Brigada 21. La seva tercera novel·la, Preludio para una muerte, va ser editada per Ediciones B el juny de 2006. El maig d’aquest mateix any rep el Premi Internacional Novel·la Negra Ciutat de Carmona per la seva obra El caso Sank

Llibres de Antonio Lozano

Harraga
“Vaig assegurar-me de que ningú portés a sobre la seva documentació: eren harraga, els qui cremen els seus papers, per sortir del país sense deixar rastre. Els vam explicar que era per protegir-los, perquè no els poguessin retornar al seu lloc d’origen, que mai havien de confessar. En realitat, era la organització qui  es beneficiava d’aquesta situació. Un cop els deixaven als seus llocs,...
15,00 Impostos inclosos
Afegir