Al fons de la memòria de Déu

La vaga de la indústria metal·lúrgica asturiana va ser una de les més llargues –des del novembre de 1932 a l’agost de 1933– i amb més seguiment de tots els temps. Milers de famílies van enfrontar-se amb coratge a la misèria i la ruïna en què es van veure immerses. Aquesta és la història d’una d’elles.

Oblidats Al fons de la memòria de Déu és on semblen estar els obrers en vaga. I així ho explica, amb cruesa i la saviesa proverbial que neix del dolor i la gana, un nen que sobreviu a l’angoixa d’aquells dies acompanyat de la lectura de Moby Dick. L’aferrissada persecució del gran monstre blanc servirà al narrador com a metàfora per intentar comprendre l’ànima de la lluita obrera.

Xurde Álvarez s’empara en el seu domini del llenguatge poètic per retratar la resistència obrera més obstinada davant la fam, el dolor i la misèria més atroces.

Premi de Teatre de l'Acadèmia de la Llengua Asturiana, 2004