La lluna i les fogueres

Considerada la culminació narrativa de Pavese i el seu testament literari, La lluna i les fogueres és la novel·la de la nostàlgia de la infantesa, de la recerca de la identitat.

Després de vint anys fora del país, als Estats Units, on ha fet fortuna, l’Anguila torna al seu poble natal com un home respectable. Amb el seu amic Nuto, el fuster, conversa sobre la resistència al feixisme, la relació entre amos i parcers i els llocs de la seva infància i adolescència.

Reprendre el fil del passat li suposa enfrontar-se a la imatge que recordava del país, les persones i les tradicions, i com el pas del temps ho ha transformat tot defi nitivament, amb una trama que confi rma el destí de solitud de l’individu en el món i és alhora la immortalització d’un món que ha deixat d’existir.

La novel·la, que transmet amb naturalitat com viu i parla la gent corrent del poble, va ser publicada mesos abans del suïcidi de l’autor. Pavese no en va arribar a conèixer l’èxit.

«Amèrica ja és aquí. De gent amb quartos i de morts de gana no cal pas anar-ne a buscar tan lluny.»